Felipe VI de Castilla

Arran de la concessió del qualificatiu de reial a l’Academi de la llengo baleà el rei Felipe VI ha mostrat el llautó. No té gaire importància que la dita Academi sigui ara reial, no és més que unes vases per emmarcar la incultura que en males intencions predica. No serveix de res més, és ben igual que molts d’equips de futbol que també el tenen atorgat, com Real Madrid, Real Mallorca, Reial Espanyol, Real Oviedo, ... no és que juguin millor amb el qualificatiu, avui en dia ja obsolet i estèril. El fet sorprenent és que tot un rei, amb tants d’estudis que li reconeixen, ho hagi pogut fer per ignorància intel·lectual (jo no m’ho crec). O ho ha fet amb intenció ideològica o ho ha signat sense mirar-ho (no sé que és pitjor). És que ha actuat ben igual que Vox! No és la primera vegada que Felipe ataca i menysprea els països d’àmbit català i fa de provocador. Manifesta clarament que només vol ser rei de Castella. En realitat aquest comportament enemic és cosa genètica de tota la dinastia borbònica hispànica, basta recordar que el seu repadrí Alfonso XIII, junt amb l’extrema dreta d’en Primo de Rivera, va imposar una furiosa dictadura que va perseguir i penalitzar amb fermesa tot l’àmbit català.

Felipe VI de Castilla, Felip V d’Aragó, ..., o I d’Espanya? És una qüestió a debat d’errors comesos, incongruències i fets trucats que una majoria d’historiadors i politòlegs han analitzat i avaluat, no és simplement una opinió meva. Que una majoria de mitjans de comunicació no n’han volgut fer mai difusió, sembla com un tema tabú que hem d’assumir com a dogma de fe sense comprensió, com si els reis fossin de «mel i sucre». El que tenim què és?, una instauració, restauració, reinstauració o invent? L’única que té sentit és la d’invent, les altres estan plenes de contradiccions detalladament esbrinades per experts.

Després d’esser expulsats en tres ocasions els borbons com a reis i reina, en Franco va retenir el poder amb severa dictadura i amb la fórmula que Espanya era una monarquia sense rei i que ell ja decidiria qui seria el seu successor en no ser-hi, que ho triaria ell no necessàriament de la dinastia successòria dels borbons expulsats. Així la successió va estar en suspens i incerteses canviants durant quasi tot el seu «regnat por la gracia de Dios» fins que es va decidir pel qui no tocava per l’ordre reglamentari de successió històrica monàrquica. Franco volia crear un Regne d’Espanya i començà anomenant el seu hereu i esposa com a «Príncipes de España» (cal recordar que a Palma es va fer el poliesportiu Príncipes de España) títol no utilitzat mai per als hereus de la monarquia històrica. Proclamat rei Juan Carlos es tornà al títol originari de «Príncipe de Asturias» (art. 57 Constitució) propi del Regne de Castella i seguir amb la seva numeració ordinal castellana per al nom del successius reis.

La Constitució (art. 56) crea el nom de Rei d’Espanya de manera oficial (abans oficiosa per transmissió popular ideada per regnes estrangers, provinent del concepte Regnes d’Espanya) i podrà utilitzar tots els altres històrics de la Corona, que es mantenen en vigor. És a dir : Rei de Castella, d’Aragó, de Lleó, de Navarra, d’Astúries, de Mallorca, Compte de Barcelona (que ha retornat a la Corona), ... (la llista és llarguíssima). Tot això també queda reflectit en el Reial Decret 1.368/1987 sobre règim de títols, tractaments i honors de la família reial. El Rei, estatutàriament, ho toca ser de tots els ciutadans de l’Estat de manera igual en drets i obligacions, però sembla que només ho vol ser de Castella (l’ordinal VI ho indica) amb la disfressa legal del nom d’Espanya i que els ciutadans de les altres nacions de l’Estat espanyol només en siguem súbdits.

El que ha fet Felipe VI de Castilla amb l’atorgament del qualificatiu reial a l’Academi de la llengo baleà és molt greu. Els mallorquins sentim menyspreada, insultada i ferida la nostra identitat i llengua pròpia. Si volgués ser rei de tots, per ètica, estètica, respecte, delicadesa i dignitat, hauria de conèixer correctament (o almanco reconèixer) i respectar les llengües científicament oficials de totes les nacions de l’Estat. Per a més inri el Govern de Margarita Prohens ni ens ha defensat d’aquest greu atac, que en té l’obligació, ni tan sols demanat la rectificació a la Casa Reial.

Suscríbete para seguir leyendo